Entrevista a Ludmilla Lacueva, autora de “Olor de difunt”

Nascuda a Escaldes-Engordany, Principat d’Androrra, el 1971, Ludmilla Lacueva Canut compagina la seva activitat professional amb l’escriptura. Ha col·laborat amb diferents mitjans de comunicació com Ràdio Nacional d’Andorra, el diari Bondia Andorra i el Diari d’Andorra. La seva passió per la recerca històrica i la recuperació dels usos i costums andorrans la va dur a escriure Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX (2001, accèssit premi d’investigació del Consell General), i L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933.

També destaca en el gènere de contes que recullen moments històrics o tradicions andorranes ja desaparegudes. Amb Olor de difunt enceta la tercera aventura policial del comissari andorrà Cerni Llop i el corcó de l’exbatlle Climent Masoliver, aventures que van començar amb Mort sota zero i Scrap mortal.

Vas néixer a Escaldes-Engordany, Has viscut sempre al Principat d’Andorra?

He viscut sempre  al Principat d’Andorra a excepció dels anys del període d’estudis a Suïssa i de treball a Suïssa, Itàlia i França. Després d’aquest parèntesi tant interessant i formatiu vaig tornar cap a les meves arrels on he pogut desenvolupar la meva feina i sobretot on he pogut dedicar-me amb passió a l’escriptura.

El 2001 vas publicar Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX i al 2014 la novel·la històrica, L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933. Al 2018 inicies la sèrie de novel·la policíaca del comissari andorrà Cerni Llop. Perquè aquest canvi de registre?

Des de petita que soc lectora de novel·les de misteri i per mi ha estat un camí natural arribar a aquest registre. Se’m van avançar dos projectes que tenia molt a cor d’escriure i finalment m’he pogut dedicar de ple a les aventures de crims a l’andorrana.

A Mort sota zero, el primer cas de Cerni Llop, l’assassinat es fa present durant la temporada d’esquí. Es tracta de descobrir l’assassí, però també ens parles de antigues tradicions andorranes. És important per tu explicar als lectors usos i costums andorrans potser ja desapareguts o en perill de ser-ho?

En un món que avança tant ràpid i on tot es globalitza és important recalcar i reafirmar les nostres arrels andorranes. Hi ha costums que s’han perdut o que les noves generacions no coneixen. A través de les meves novel·les els endinso en aquestes tradicions. Són pinzellades perquè no hem d’oblidar que a la novel·la l’important són els crims i el que s’amaga darrera.

El segon cas del comissari Cerni Llop, Scrap mortal, introdueix al lector al món del scrapbooking. Ens expliques què es i on va néixer el scrapbook? Es popular a Andorra aquesta mena de manualitat-hobbie? 

L’Scrapbooking són les manualitats de tota la vida i és el terme que s’utilitza en aquest afany d’emprar termes anglesos en el nostre dia a dia.

Jo mateixa faig scrapbooking i em vaig inspirar en la meva afició per escriure la segona aventura del comissari Llop i l’exbatlle Masoliver que s’endinsen en aquest món de la mà de la forense Maria Sastre que és la presidenta del Club de Scrapbooking d’Andorra que acull un esdeveniment internacional.

Arribem al tercer cas del nostre comissari, Cerni Llop. A Olor de difunt ens presentes una historia amb dos trames temporals: als anys cinquanta-seixanta del segle XX i a l’actualitat. Com era Andorra fa setanta anys? Era molt important per una dona el casament? I ara?

A Olor de difunt trobem una Andorra de principis dels anys cinquanta que té un peu entre la ruralitat i la modernitat incipient. És una Andorra de valors, de tradicions molt arraigades i de bon veïnatge on la figura de l’hereu és molt important.

Més que ser important per una dona casar-se, destacaria que ella era el pilar de la casa. Sí que és veritat que l’home tenia la propietat dels diners però ella feia funcionar la casa i a les fondes andorranes les dones eren les que estaven al capdavant. Evidentment, les coses han evolucionat i les dones són més independents en tots els sentits.

A la novel·la es parla de les “marques de foc” amb tres assassinats separats per setanta anys, però units per una mateixa arma del crim. Ens expliques què és una “marca de foc” i si encara es fa servir a l’Andorra actual?

Antigament es marcava el bestiar amb una “marca de foc” que sovint tenia un dibuix o les inicials dels seus propietaris. D’aquesta manera no hi havia problemes perquè el bestiar peixés a la muntanya i es barregés. Cada pastor reconeixia fàcilment el bestiar gràcies a la marca. Avui en dia s’utilitzen marques de pintura.

La matança del porc, una activitat molt arrelada a la cultura rural andorrana i catalana. En què consistia aquesta tradició a Andorra?. Es continua fent a l’actualitat com anys enrere o s’ha convertit en un altre atractiu turístic?

Cada casa matava un porc i això representava tenir embotits i carn per una bona temporada. Era una feina feixuga i s’agraïa tenir totes les mans possibles. Els veïns s’ajudaven uns rere els altres. Alguna casa pairal encara ho fa però ha caigut en desús i no s’ha considerat mai com a atractiu turístic. Recordo de petita haver vist com es feia al Parc de la Mola a Escaldes però ja no és possible veure-ho.

A la Andorra de mitjans del segle XX, què representava ser l’hereu d’una casa pairal? Podies renunciar?

El germà gran, com a Catalunya, es quedava amb totes les propietats i els cabalers havien de marxar de casa i sovint d’Andorra per sobreviure per la qual cosa l’hereu era una figura molt important.

A Olor de difunt no hi pot faltar el pes que tenien alguns hereus de cases pairals importants que esdevenien els cacics del poble. Per això  poso l’accent sobre la figura de l’hereu i de la pubilla i la importància de salvaguardar el patrimoni familiar i encara més si es podien afegir altres terres per engrandir el patrimoni per mitjà dels casaments. Un exercici de poder constant sobre els més dèbils.

“Mort, qui t’ha mort? Si ets viu, contesta”. Quin és l’origen d’aquesta tradició andorrana en l’aixecament judicial dels cadàvers. 

És un costum de l’edat mitjana que es va fer fins a l’aprovació de la Constitució andorrana del 1993.

S’emprava sobretot en casos de mort violentes i es demanava al cadàver qui l’havia mort. Un procediment que he utilitzat tant a Mort sota zero com a Olor de difunt perquè és un element més que ens lliga al passat.

La historia que ens expliques a Olor de difunt fa salts en el temps endavant i enrere entre els anys cinquanta del segle XX i l’actualitat. Has fet servir aquest mètode en les teves novel·les anteriors de Cerni Llop?

Sí, en el cas de Mort sota zero també vaig emprar salts en el temps. És una manera fantàstica per poder explicar el passat i sobretot les conseqüències d’aquells actes i imprudències comeses anys abans amb la premissa de qui la fa la paga. I també per recuperar un bocinet de les nostres arrels perdudes

Ha canviat molt la societat andorrana en els últims setanta anys?

Andorra ha conegut un canvi espectacular sobretot gràcies a l’auge del turisme. El creixement econòmic del país ha aportat coses molt positives i algunes de negatives però això passa arreu del món quan es fa un canvi tant gran.

Et consideres escriptora de mapa o de brúixola? És a dir, planifiques la trama i decideixes els esdeveniments i el final de la novel·la abans de començar a escriure? Quin és el teu mètode?

Reconec que per les novel·les de misteri soc més aviat una escriptora que planifica. Quan començo sé perfectament a qui maten i qui és l’assassí. A partir d’aquí, vaig emplenant les peces del trencaclosques i conformo l’escaleta. No em poso a escriure fins que ho tinc ben lligat. No m’agrada perdre el temps i tenir-ho planificat fa que l’escriptura sigui més àgil.

Has guanyat el Premi Millor Novel·la VLC Negra 2022 per votació dels lectors amb Olor de difunt, però es parla molt que tenim dèficit de lectors, especialment entre els més joves. Quins llibres recomanaries per despertar en els nostre jovent el plaer de la lectura?

Crec que el lector ha de capbussar-se en la lectura i descobrir el gènere que li agrada. Clar que es poden recomanar llibres però crec que la descoberta per un mateix aviva la passió per la lectura i fins i tot se sorprèn d’estimar un gènere que a priori no l’atreia. Llegir és una aventura.

Continuarem acompanyant al comissari Cerni Llop i a l’exbatlle Climent Masoliver en la investigació de nous casos? Ens expliques els teus propers projectes?

Actualment estic escrivint una nova aventura del Cerni i del Climent al voltant d’una tradició que va desapareixent i també sobre un moment històric. Espero poder-la tenir acabada en els pròxims mesos.

Moltes gràcies, Ludmilla Lacueva. Et desitgem molta sort.